Son ange. À coeur ouvert.
I en aquella imatge d’un estiu no tan llunyà, la mirada novament, la mirada d'un mai-no-extingit alegre infant refugiat en la maduresa volguda. La dolçor justa d'un somriure sols insinuat i buit d'excés. La bellesa tendra i suau d'un rostre somniat en remotes vides per un ell misteriós. La innocent nuesa d'uns peus que ni de lluny han caminat encara allò que voldria caminar el cor. Les llums superbes i els colors pàl·lids dels confins del nord, sobre el dinàmic encís d'una alenada femenina única, excepcional. I, per fi, també de nou aquell punt inexplicable de solitud ... Tot allà, absolut, espontani. Tot allà, sense esperar-ho, sense demanar-ho.
