Un estiu llunyà, surant d'un llavors recent contratemps afectiu, vaig encetar sense cap pretensió aquest discret espai. Tan sols em semblava una bona alternativa a seguir aplegant pensaments en tota mena de paperots, com tota la vida havia fet, que després acabaven oblidats en bastes caixes de sabates.
Passen els anys i s'hi acumulen textos, reflexions, pintures, biografia, que em sembla que a algú podrien semblar curiosos o benèfics de mirar.
Xavier Molina