Tal vegada de res no és efemèride, mes, avui fa tres anys, vinc de reservar l’apartament nou, bocí de vila antiga. Vindré a compartir amb tu, a retrobar inèdites i encalmades mirades vers l'infinit. Vindré a donar-te benèvolament mes incansables mans. Pren-les, estimada —pensaré—, són teves; tot és teu, enllà ara ja de cruïlles esverades en ciutats de cors endurits.
Tu ets el núvol, l’horitzó, la ploma, el llapis, els pinzells, les espàtules, els pigments, la tinta, les ungles, els dits, les pàgines en blanc, la fusta virginal d'una successió d'expressions on s'emmiralla i refulgeix, doncs, el recompromès propòsit de ma vida.
Cap silenci no preval sobre una tendra mar
de llums tramuntanals.
Nostrat oceà
de mots i de paraula.
Versos escrits pocs dies després, en retornar d'un fugaç i senzill viatge plegats. Nosaltres. El blau. El rínxol d'uns savis cabells voleiant damunt del Montgrí. L'eternitat d'un adorat somriure a l'altre extrem d'una digna taula que algú ens ha parat per sopar. El perfum d'un somni càlid i lleial que abandona la mandra sobre uns llençols encara electrificats.
Ja cessava d'assajar aquestes modestes notes en present, lletres i llibretes d'un diumenge tardoral, quan davallant del cim s'ha girat un aire franc i nu, a través del qual potser un minut més tard mos llavis han besat i acaronat secretament tes parpelles de papallona, adés cluques, ara descloses. Sempre amades.
XM, Sant Llorenç del Munt, 24 de setembre de 2023.
