Montse / Roger

Hi hagué un temps en què amb l'amic Kim i altra gent propera descobríem plegats la màgia d'un cantautor de Solsona, que amb una veu contundent, caràcter compromès i tracte directe, afable, sincer, deia i diu coses que interessen a (gairebé) tots malgrat que només les escolten uns quants.

Mirant els reflexos
dels teus ulls humits,
miralls estesos
a paradisos infinits,
puc veure un home
gran i tendre com la molsa,
valent com la lluna
i trist com el sol.

'Trist com el sol', Roger Mas, a "Casafont", 1999.

Petit homenatge a la Montse Saenz, apreciada i coneguda que gaudia com pocs d'aquests missatges d'en Roger, i que, parafrasejant Pla, s'extingí a Sabadell aquest estiu passat. Fins sempre, Montse.