Humble revelations

Rellegir els mots gentils, alhora espontanis i sensats, d'aquella bella ànima retrobada era com un fascinant i seductor renàixer, un indefinit contrast respecte d'un antic recorregut d'absurda insistència a cercar goig i benaurança on només podia haver-hi la més fonamental inòpia afectiva i la més dissortada indigència d'un senzill esguard noble i amorós, pensà.

Glimpses

Ahir em vestia després d'haver-te fet meu i sé que mentre em miraves, nu damunt dels llençols, sòlid i calm, esguardaves a través del túnel del temps, perquè sé que tu saps fer això. Sé que veies la jove decidida i delicada que un dia somreia al teu costat, la que passejaves amb aquell primer ciclomotor japonès, tan teenager com eres, tan malvolgut i alhora admirat per tots, tan mirat amb mi. Sé que al punt final d'aquella breu visió transtemporal els meus gemecs secrets eren tendres i pregons com els d'avui, i que la nostra novella força tenia menys recursos però els mateixos aploms i principis.

No tinc por que hi vegis a través meu. Sóc el resultat d'un milió de vides, de joventuts, de reclusions, d'oblits, d'omissions, de parts, de partides, de coneixences, de victòries, de fites, de menyspreus, de desenganys i de cors destruïts per la tossudesa de la ignorància.

Tornava cap a casa, mitjanit tocada, i els horitzons d'asfalt entre la capital del país i la de la nostra antiga comarca eren líquids, com quan per un instant fugaç copsem la pròpia eternitat i una vulnerabilitat sobrevinguda ens revela que l'infinit se'ns escorre entre els dits si gosem negligir la individualitat, inviolable com hauria de ser, de cadascuna d'aquells milions de vides que ens configuren en l'ara absolut i irrepetible.

I m'he sabut, a posta, única, intacta.

Barcelona, primavera de 2019.

Noctibus

Agost de 2018, veig que hi diu al post anterior. Redactat després d'una escapada estiuenca a l'Empordanet, com diria el meu preceptor de Palafrugell, per retrobar la Retrobada. Ara mateix teclejo poc en públic. De vegades, en solitud, desgasto algun llapis sobre alguna llibreta d'aquelles que ens col·loca intencionalment en l'òrbita de Chatwin, Hemingway, Picasso o Van Gogh, segons assegura el seu impecable relat de marca. El màrqueting no tracta pas de productes, sinó de percepcions, explico de vegades als clients i a alguna ànima voluntariosa que decideix parar atenció a aquestes futileses. Algú trobarà un dia aquests arcaics artefactes meus acumulats en capses endreçades, i no sé gens què en pensarà.

Barcelona, primavera de 2019, while sweet Vera Lynn suggests that we might meet again, sometime, who knows where.

Breu record

Veure ploure des de la butaca de lectura. El dia que neix enfosquit. Un innocent llum encès a la sala gran. Tantes paraules escrites, tants mots per escoltar. Silenci i aigua. Un perfum mescla de cafè i d'una pell tan desconeguda encara, tan propera i humida quan vols, com si anhelessis deixar en ma memòria una capa perpètua de nostra selvàtica fruïció i delectança. Una suau carícia mentre em mires, la persona desgovernada que s'asseu davant teu, sense res aparent entre ambdós. Tot, en un instant, i posteriorment en un infinit —vull dir breu— record. I guardat per l'Esperit, incidentalment, contemplaré de nou el carrer, quan l'aire ho haurà eixugat tot, llevat de ma gosadia i tendresa, és clar.

El pàrquing

Fa set anys, avui no era un dia tan fred a Barcelona. Vestia d'executiu, d'un blau gens habitual, corbata de to rogenc, i suposo que duia un somriure vigilant als ulls. Venia d'on venia, d'un túnel estret, d'asfalt imprevisible i il·luminació raquítica. Aterrava en un pàrquing ampli, despoblat, net, enigmàtic. Entrefosc, entreclar. 'Ets el nou cap de màrqueting? T'esperàvem!' Gràcia, bellesa i delicadesa, tot de cop. No és possible oblidar-ho, tal com sóc conscient d'on sóc ara i de com es projecta un espaitemps en l'altre. D'aquí estant, estima i tendresa infinites. Viciat i deficient com fui en moments clau. Llum, traça i elegància renovades per a carreteres venidores, i aquell motor poderós à l'époque, que no era només meu.

Moment sense títol #8

El proppassat dia cinc s'esdevingué un aniversari, diguem-ne, finalitzador. Una efemèride subjectiva tan irrellevant i minúscula com devastadora i desconsolant. Una rememorança a tall estrictament particular i dins dels paràmetres delimitadíssims del meu propi melic, per ser perfectament franc. No era, en veritat, una data al calendari de ningú més, vull dir en el mateix sentit.

Hivern del 2017. És un fet que la lleialtat perdurable d'un amour éternel deixa escletxes d'indefensió. No sé amb quina intenció ni per quin motiu volem inocular-hi patiment. Vaig assumir fa temps que no ho sabria, probablement, mai.

Clarividències (in)esperades

Clairvoyant, or 'one who sees clearly'. Do artists see what will become? Not that I know. Clairvoyance, perspicacity, acuteness of perception, discernment, or understanding, keen vision ...

René Magritte, Clairvoyance, 1936.

The Coastodian

Un projecte d'algú a qui he conegut a Stinson Beach, un racó secret al nord de San Francisco, que recordava vagament de l'any 91. Des d'allà, en Richard James ens parla sobre la vida, les conseqüències d'un consum equivocat i, naturalment, sobre deixalles que enverinen l'oceà. Mentre somia, pren fotografies i ens impacta amb projectes d'art que desafien la nostra visió del món.

Parkside Café, una taverna amb pianista. Conversa amb l'artista i amics. Gots de vi blanc. I després, quan s'esvaeix el record i la immediatesa de la vivència, tornem a necessitar tanta cosa ...

Mentre parles amb en Clint Eastwood

I just met Mr Clint Eastwood at Mission Ranch.

A few moments after speaking with this irreplaceable man, I felt as secretly given part of his persistence, focus and quiet passion for the things he has always believed in life, whichever they were.

He who goes to bed sober,
Falls as the leaves do, and dies in October;
But he who goes to bed, and does so mellow,
Lives as he ought and dies a good fellow.

Parafrasejant John Fletcher, a la paret de la barra del piano hall.


Foto superior de l'Helena Figueras, agost 2012.

Carmel, Monterey Peninsula, California.

Amor i decepcions

Si decepció és engany, l'art és l'engany més bell de tots. Encara que la gent tractem d'incorporar (no sabem per què) l'engany als esdeveniments quotidians de la vida, hem d'esperar que l'art seguirà sent bell, i no es convertirà en alguna cosa banal ni utilitària.

Sense comentaris

No tan sols són uns dígits (continuaré reflexionant sobre això, potser demà).

Cinq ans après ...

Five years later. Emptiness. Same empty pool, same empty streets, same lonely driving, perhaps. A different music album. The city where I was born, again, looking like a ghost town because of the important match on TV.

Algú deia una vegada:

To be brave is to love someone unconditionally, without expecting anything in return. To just give. That takes courage, because we don't want to fall on our faces or leave ourselves open to hurt ...

No crec que ningú pugui arribar a aquest nivell de coratge, però sí aproximar-s'hi, si més no en intenció. En tot cas, do not turn back when you are just at the ... beginning.

Entre vinyes i vins

Setmanes abans de l'alegre vesprada on cinc era multitud i dos el número màgic, l'amic Iu li havia enviat un explícit sms: "Em sembla ke m'agrada la vilafrankina, li vaig fer un cun... sense res a canvi". El sol lluïa sense treva, però estava bé així. S'acostaven dies de canvis, no tant de valor. Aquests darrers encara demanarien una mica més de perseverança. La resta és història, i va ser una història interessant.

Vampirs

En tertúlies de barra enganxifosa, Graven solia passar per ser un tipus escoltador més que no pas xerraire. Amb tot, tractava la gent com si hagués d’extraure-n’hi mig litre de sang per a un vampiresc àpat narcisista. Observava els seus errors, les febleses, escannejava el llenguatge no-verbal, i esboçava un somriure arrogant quasi imperceptible. I tanmateix, aquell viciós aliment per a egos adolorits i cansats tenia sempre data de caducitat, una de tan immediata com ho era el temps que trigava a marxar aquella persona escannejada. Graven mancava inòpicament de la més essencial i bàsica inèrcia de valorar les possibles aptituds i virtuts de què el seu interlocutor pogués estar dotat, i és per això que provocava, inconscientment, una epidèrmica repulsa i incomoditat en l'escrutada ànima de torn.

In the city again

In my hometown I never felt at home. In New York, in New York City, in Greenwich Village, down among the cranks, and the misfits, and the one-lungers, and the has-beens, and the might-have-beens, and the would-bees, and the never-wills, and the God-knows-what, I have always felt at home.

Joe Gould's Secret, de Stanley Tucci, 2000

Summer is gone

Dos de setembre i els dies que s'escurcen. Encararem la recta final de l'estiu sense por de perdre un any més, fins aniversaris que commemoren els equinoccis dels temps. Hem deixat passar tota mena de gent, fins el penúltim foc socarrant com el napalm. I mai no se sap si la propera vegada podrem ser justos amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Entre flames de llenya en pobles perduts, olors de Costers del Segre, textures de curats francesos, fuets i pa amb tomàquet, les hores poden ser aliades de la pau, la llum del dia esvair-se lentament mentre la conversa viatja d'una ànima a l'altra, i el futur ser tan llunyà com el passat. Entre records de vacances fugaces, somriures, suors i carícies, es desfan les esperances retrobades i col·lapsen castells fets massa depressa.

Kathryn Best

Back from a short city break in London and Surbiton. Great to see Tom again.

Loved the evening walks and conversations with Kathryn by the Thames.

Kathryn: persona delicada, generosa i prudent. Treballadora, arquitecte intel·ligent, escriptora sacrificada, interlocutora esmolada, companya de tertúlies amb sentit de l'humor i enginyosa. Ha patit, però mira de refer-se i d'anar endavant. Ens vam conèixer a la Fundació Tàpies, i la tinc en molta, molta estima.

My Haagse Dinners

Short trip to Netherlands. I saw Astrid and Twig at the Basaal again. Stayed at Peter's, in The Hague, and then moved to the fabulous Krasnapolsky, in Amsterdam, where I enjoyed a couple of days more, with Kathryn. Lovely time (very much) together, dear.

Emptiness

The pool, empty streets and driving home listening to this guys. The city where I was born looks like a ghost town every time there's an important match on TV.

Moure's per impulsos

Mig febrer, i en estat de desorganització. Exposició de la versió més publicitària de Toulouse-Lautrec, al MNAC, amb un dia assolellat que anuncia final d'hivern. On és la clau que obre la porta de la constància infracturable? El dia que arribi a Ítaca faré una festa a la platja amb barra lliure exclusiva per als desorganitzats, amb permís de Cavafy ...



ITHACA

As you set out for Ithaca
hope that your journey is a long one,
full of adventure, full of discovery.

Laistrygonians and Cyclops,
angry Poseidon —do not be afraid of them:
you'll never find things like that on your way
as long as you keep your thoughts raised high,
as long as a rare sensasion
touches your spirit and your body.

Laistrygonians and Cyclops,
wild Poseidon —you won't encounter them
unless you bring them along inside your soul,
unless your soul sets them up in front of you.

Hope that your journey is a long one.
May there be many summer mornings when,
with what pleasure, what joy,
you come into harbors seen for the first time;
may you stop at Phoenician trading stations
to buy fine things,
mother of pearl and coral, amber and ebony,
sensual perfume of every kind —as many sensual perfumes as you can;
and may you visit many Egyptian cities
to learn and learn again from those who know.

Keep Ithaca always in your mind.
Arriving there is what you are destined for.
But do not hurry the journey at all.
Better if it lasts for years,
so that you are old by the time you reach the island,
wealthy with all you have gained on the way,
not expecting Ithaca to make you rich.
Ithaca gave you the marvelous journey.
Without her you would not have set out.
She has nothing left to give you now.

And if you find her poor, Ithaca won't have fooled you.
Wise as you will have become, so full of experience,
you will have understood by then what these Ithacas mean.

Ithaca, C. P. Cavafy