Summer is gone

Dos de setembre i els dies que s'escurcen. Encararem la recta final de l'estiu sense por de perdre un any més, fins aniversaris que commemoren els equinoccis dels temps. Hem deixat passar tota mena de gent, fins el penúltim foc socarrant com el napalm. I mai no se sap si la propera vegada podrem ser justos amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Entre flames de llenya en pobles perduts, olors de Costers del Segre, textures de curats francesos, fuets i pa amb tomàquet, les hores poden ser aliades de la pau, la llum del dia esvair-se lentament mentre la conversa viatja d'una ànima a l'altra, i el futur ser tan llunyà com el passat. Entre records de vacances fugaces, somriures, suors i carícies, es desfan les esperances retrobades i col·lapsen castells fets massa depressa.