Showing posts with label San Francisco. Show all posts
Showing posts with label San Francisco. Show all posts

August 12, 2012

The Coastodian

Un projecte d'algú a qui he conegut a Stinson Beach, un racó secret al nord de San Francisco, que recordava vagament de l'any 91. Des d'allà, en Richard James ens parla sobre la vida, les conseqüències d'un consum equivocat i, naturalment, sobre deixalles que enverinen l'oceà. Mentre somia, pren fotografies i ens impacta amb projectes d'art que desafien la nostra visió del món.

Parkside Café, una taverna amb pianista. Conversa amb l'artista i amics. Gots de vi blanc. I després, quan s'esvaeix el record i la immediatesa de la vivència, tornem a necessitar tanta cosa ...


August 10, 2012

Mentre parles amb en Clint Eastwood

I just met Mr Clint Eastwood at Mission Ranch.

A few moments after speaking with this irreplaceable man, I felt as secretly given part of his persistence, focus and quiet passion for the things he has always believed in life, whichever they were.
He who goes to bed sober,
Falls as the leaves do, and dies in October;
But he who goes to bed, and does so mellow,
Lives as he ought and dies a good fellow.

Parafrasejant John Fletcher, a la paret de la barra del piano hall.


Foto superior de l'Helena Figueras, agost 2012.
Carmel, Monterey Peninsula, California.


May 29, 2009

Badies en flames

Aquella vella melodia californiana li reapareix inesperadament una nit de fàcils triomfs sensorials. Tot allò que fou. Llibertats sota autoqüestió, remors sordes de passions intercanviades, olors prohibides i vistes exclusives de panorames experienciats fa molt de temps. No sap si en una altra vida. Al límit de les experiències més sofisticades i recurrents, admet, neix un misteriós sentiment de neguit, una sospita inquietant que anuncia la irremediabilitat del tan gastat com inesquivable tempus fugit. Pensa que qualsevol cosa passada s’esdevingué per a tercers i prou, i que l’un mateix no existeix pas; que la fàtua admiració dels públics més volguts és alhora la tragèdia de la soledat d’un infant vulnerable, l’únic ‘jo mateix’ mínimament possible, l’autèntic menystingut que habita en el nucli més inexpugnable d’un projecte fet miques, d’un present i d’un probable futur que disten no-se-sap-quant d’aquell somni del qual l’infant tenia cura durant antiguíssimes vesprades de pau absoluta.

Foc extingit de joventut
Oli sobre tela (díptic) / 60x120cm / 2009.
Sèrie 'Nous Viatges'.
Regal molt especial per a en Josep Maria Figueras Jacomet, 2012