Aquella vella melodia californiana li reapareix inesperadament una nit de fàcils triomfs sensorials. Tot allò que fou. Llibertats sota autoqüestió, remors sordes de passions intercanviades, olors prohibides i vistes exclusives de panorames experienciats fa molt de temps. No sap si en una altra vida. Al límit de les experiències més sofisticades i recurrents, admet, neix un misteriós sentiment de neguit, una sospita inquietant que anuncia la irremediabilitat del tan gastat com inesquivable
tempus fugit. Pensa que qualsevol cosa passada s’esdevingué per a tercers i prou, i que l’un mateix no existeix pas; que la fàtua admiració dels públics més volguts és alhora la tragèdia de la soledat d’un infant vulnerable, l’únic ‘jo mateix’ mínimament possible, l’autèntic menystingut que habita en el nucli més inexpugnable d’un projecte fet miques, d’un present i d’un probable futur que disten no-se-sap-quant d’aquell somni del qual l’infant tenia cura durant antiguíssimes vesprades de pau absoluta.
Foc extingit de joventut
Oli sobre tela (díptic) / 60x120cm / 2009.
Sèrie 'Nous Viatges'.
Regal molt especial per a en Josep Maria Figueras Jacomet, 2012
No comments:
Post a Comment