La sinuosa carretera que antany moria al cim del tossal queda ara tallada per un obstacle impossible de rocs i sotracs, escenari no apte per a un superflu vehicle de ciutat. En una vorada qualsevol d'aquella muda i intransitada talaia, ha baixat del cotxe i seu damunt la terra humida, aspra.
Escèptic, indiferent a la immensitat, al fabulós panorama que el contempla. Absent. Obsessiu, atent a un aparell electrònic, llegint i rellegint un text a la pantalla:
'Com podràs entendre, de moment és millor que acceptem que aquesta és una estació sense enllaç aparent en aquest lloable trajecte, bella musa. Al cor d'un home adult i sensible hi fa fred de tant en tant, i sempre arriba un estiu o altre en què decideix no cometre més excessos ...'
Finalment prem l'enviar i s'eixuga el ulls. Acaben de passar uns quants núvols i la dòcil brisa de vesprada és inexplicablement plaent. A l'horitzó ja quasi de solstici s'hi insinua llum, encara una violada promesa, talment com als confins més remots de la seva derrotada ànima. Recorda aquell text que escrigué fa temps, sobre la seva intel·ligent estimada, a qui havia besat descaradament al bell mig del hall impersonal d'un hotel espantós; sobre conduir sol cap a casa de nit, per una ciutat que molts opinen hostil; sobre la incògnita de en quin moment se li havia esquerdat la vida. Només ara, a la fi dels seus viatges, o a la fi del seu més bonic viatge, li sembla que comença a entendre algunes coses, malgrat la magnífica ignorància que l'aclapara, estètiques confuses d'un moment que no li pertany.