Exposició a Bellver de Cerdanya

Properament tindré obra exposada a Bellver de Cerdanya. M'han organitzat una exposició individual al Centre Cívic Escoles Velles, amb l'ajut del meu apreciat Jordi Solé Sugranyes. Si aprofitant les vacances de Pasqua us hi acosteu, espero que us agradi.

Summer is gone

Dos de setembre i els dies que s'escurcen. Encararem la recta final de l'estiu sense por de perdre un any més, fins aniversaris que commemoren els equinoccis dels temps. Hem deixat passar tota mena de gent, fins el penúltim foc socarrant com el napalm. I mai no se sap si la propera vegada podrem ser justos amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Entre flames de llenya en pobles perduts, olors de Costers del Segre, textures de curats francesos, fuets i pa amb tomàquet, les hores poden ser aliades de la pau, la llum del dia esvair-se lentament mentre la conversa viatja d'una ànima a l'altra, i el futur ser tan llunyà com el passat. Entre records de vacances fugaces, somriures, suors i carícies, es desfan les esperances retrobades i col·lapsen castells fets massa depressa.

Dues parelles

Quan les bones estones fan mal és perquè les males estones no existeixen. Alguns en diuen 'pijeria'.

No en sabem res, del dolor, del patiment cert, de la fam, de la injustícia, dels drames dantescos dels nàufrags del mil·leni, del sòrdid silenci de les ànimes soles.

Per a nosaltres, festes com la de l'esquí, i tanmateix crítiques primmirades sobre collonades, i finalment el desagraïment. Hi ha vegades que no saps quins amics has triat.

Les muntanyes de Portè encara riuen de la ridícula i patètica petitesa d'algun mortal desavenint-se amb el seu entorn immediat, entre fum i glops de Raimat, a l'escalfor de la llenya resseca i la fantàstica llum de la lluna a l'exterior.

M'importa que, al cap i a la fi, va ser una gran esquiada, amb la meva parella a prop, la bonica Maria.