No en sabem res, del dolor, del patiment cert, de la fam, de la injustícia, dels drames dantescos dels nàufrags del mil·leni, del sòrdid silenci de les ànimes soles.
Per a nosaltres, festes com la de l'esquí, i tanmateix crítiques primmirades sobre collonades, i finalment el desagraïment. Hi ha vegades que no saps quins amics has triat.
Les muntanyes de Portè encara riuen de la ridícula i patètica petitesa d'algun mortal desavenint-se amb el seu entorn immediat, entre fum i glops de Raimat, a l'escalfor de la llenya resseca i la fantàstica llum de la lluna a l'exterior.
M'importa que, al cap i a la fi, va ser una gran esquiada, amb la meva parella a prop, la bonica Maria.
No comments:
Post a Comment