Remarcables alçades

Havia obviat el 'bon dia', els petonets, el 'què tal estàs tu', l'empatia general amb alguns assumptes rellevants de les darreres hores, i, en definitiva, l'afecte. Aquell 'avui, com cada dia, segueixes sent important per a mi' que d'alguna manera hom sol fer arribar diàriament a qui estima, bé amb la paraula, bé amb el to, el gest, la mirada o, directament, el fet. Si s'hi esforçava, entenia aquell curiós missatge que acabava d'arribar-li a tall de resposta, però tot notant l'habitual fiblada de ràbia en sentir-se contrariada, optava per una protectora defensa preventiva, i seguidament, per llançar pilotes fora. Simplement, la innecessària obsessió per ser la dona total, la mare/filla omniscient i plenivirtuosa que, sense saber ben bé per què, lluitava per demostrar ser, la privava, un cop més, del dolç plaer de la delicadesa, la generositat i l'estimació explícita envers aquell que, malgrat tot, no formava part de l'univers en el qual ella desenvolupava tota aquella frenètica activitat sobre opacs colors de remarcable alçada.

Trilogia de la Imbecil·litat

Aquell estrany divendres, Dave Garver havia obtingut la confirmació contundent que en les relacions sentimentals més dependents només s'hi val, per la part sotmesa, la condescendència radical, la incondicionalitat acrítica, la cura desinteressada i la lloança permanent, sense esperar cap contraprestació justa i equilibrada, més enllà d'algun superficial detall de caire econòmic o d'algun pobre gest sense cap solvència amorosa, bàsicament un gest imbècil, guaridor d'aquells molestos remordiments que sordament qüestionen l'enorme autoconcepte d'alguns sàdics (i sàdiques).

En aquell tranquil racó a prop de Carmel, moria la nit sense presses, mentre ell dedicava els darrers minuts de la llarga jornada radiofònica nocturna a enganyar una mica l'estómac amb quelcom sòlid que l'ajudés a conciliar la son. Tot rosegant una poma, rellegí una nota enginyosa i afectuosa que li havia arribat aquell mateix vespre: "El món és a les mans de la gent capaç de veure les transformacions del present, de la gent amb coratge per a viure els seus somnis, cadascú d'acord amb el seu propi talent. Et desitjo un molt bon any 2010! Un petonàs. PS: Amsterdam increïble!".

Per contrast, mentre ajustava les persianes del bungalow, es preguntà si una possible trilogia artística de la imbecil·litat podria ser una obra formada per la representació de la prepotència, la rigidesa mental i l'autocomplaença.

Sabadell, hivern 2010


Pintura / painting: "Trilogia de la Imbecil·litat"



Oli sobre tela (tríptic) / Oil on canvas (threefold) / 120 x 40 cm / 2010 / sèrie Nous Viatges.

Dirty roads

La sinuosa carretera que antany moria al cim del tossal queda ara tallada per un obstacle impossible de rocs i sotracs, escenari no apte per a un superflu vehicle de ciutat. En una vorada qualsevol d'aquella muda i intransitada talaia, ha baixat del cotxe i seu damunt la terra humida, aspra.

Escèptic, indiferent a la immensitat, al fabulós panorama que el contempla. Absent. Obsessiu, atent a un aparell electrònic, llegint i rellegint un text a la pantalla:

'Com podràs entendre, de moment és millor que acceptem que aquesta és una estació sense enllaç aparent en aquest lloable trajecte, bella musa. Al cor d'un home adult i sensible hi fa fred de tant en tant, i sempre arriba un estiu o altre en què decideix no cometre més excessos ...'

Finalment prem l'enviar i s'eixuga el ulls. Acaben de passar uns quants núvols i la dòcil brisa de vesprada és inexplicablement plaent. A l'horitzó ja quasi de solstici s'hi insinua llum, encara una violada promesa, talment com als confins més remots de la seva derrotada ànima. Recorda aquell text que escrigué fa temps, sobre la seva intel·ligent estimada, a qui havia besat descaradament al bell mig del hall impersonal d'un hotel espantós; sobre conduir sol cap a casa de nit, per una ciutat que molts opinen hostil; sobre la incògnita de en quin moment se li havia esquerdat la vida. Només ara, a la fi dels seus viatges, o a la fi del seu més bonic viatge, li sembla que comença a entendre algunes coses, malgrat la magnífica ignorància que l'aclapara, estètiques confuses d'un moment que no li pertany.

Metal boxes

La llibreta i el llapis, un migdia qualsevol al Little Italy de Pau Claris, dinant i fent algun esborrany de futur conte ...

This letter below was found in the warehouse of a beautiful old Ceretan cottage, in a rusty and surreal metal box of unaccomplished dreams from war time:


Hello.

It seems like you are looking for a Catalan lady, as certainly my level of Catalan is not good enough to understand all that you wrote, but maybe this is just fueling my interest in learning this bloody complicated language.

I am English with probably too much character, attractive (intensity of light, time of day, hours worked and whether I have drank too much the night before varies this slightly), and am fairly good at not pissing people off although I have been known to be slightly too forward with my opinions on people's hair content (but only with their best interests in mind), so saying that I therefore high score on "originalitat".

As far as being secure of myself, well that all depends on the moment, time of the month and "variables" of that kind, but in general on a scale of 1 to 10 it would be on the up side of 5. A kind of healthy, modest, "sure" of hereself but very sensitive on the other hand is how I might describe me.

As far as "rollos" go, they are against my religion; I am a certified Catholic, aposchocoaholic, a great believer in no sex before marriage (isn't that what Catholics believe in?) and have a huge cruxifix hanging precariously above my bed so even though I would like have rollos I CAN NOT!!! THAT'S RIGHT, I CAN NOT!! Christ how depressing!

Oh yes, and I don't talk about ex's (also another plus point on the "originalitat" score board), other women, men (actors or actresses are ok as they are unobtainable and probably boring and pretentious), and I can cook (I have some cook books ... somewhere), so I hope I have not given too much away about myself and have maintained an air of mystery!

Best,

D.

Summer is gone

Dos de setembre i els dies que s'escurcen. Encararem la recta final de l'estiu sense por de perdre un any més, fins aniversaris que commemoren els equinoccis dels temps. Hem deixat passar tota mena de gent, fins el penúltim foc socarrant com el napalm. I mai no se sap si la propera vegada podrem ser justos amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Entre flames de llenya en pobles perduts, olors de Costers del Segre, textures de curats francesos, fuets i pa amb tomàquet, les hores poden ser aliades de la pau, la llum del dia esvair-se lentament mentre la conversa viatja d'una ànima a l'altra, i el futur ser tan llunyà com el passat. Entre records de vacances fugaces, somriures, suors i carícies, es desfan les esperances retrobades i col·lapsen castells fets massa depressa.

Kathryn Best

Back from a short city break in London and Surbiton. Great to see Tom again.

Loved the evening walks and conversations with Kathryn by the Thames.

Kathryn: persona delicada, generosa i prudent. Treballadora, arquitecte intel·ligent, escriptora sacrificada, interlocutora esmolada, companya de tertúlies amb sentit de l'humor i enginyosa. Ha patit, però mira de refer-se i d'anar endavant. Ens vam conèixer a la Fundació Tàpies, i la tinc en molta, molta estima.

Poe a Formentera

Molts mesos al Baix Maestrat dirigint un equip de gent de tota mena. Negociant amb quasi-funcionaris de Madrid, de Bilbao, de París, de Milà i de Colònia.

It was many and many a year ago, in a kingdom by the sea, that a maiden lived whom you may know by the name of ... (Annabel Lee. Collection of Poems of Later Life, Edgar Allan Poe, 1849).

Pintura: 'Poe a Formentera'

Collage acrílic sobre tela / 20x20cm / 2004 / sèrie "Picto-Poemes".

Donació a IFV.