Circumstàncies

Una nit sense gaire promeses, durant un estiu extravagant, Miller conegué dues noies teòricament amigues. Des d'un principi, una de les dues (Alex) li semblava improcedent respecte de l’altra (Hanna) en alguns comentaris i silencis —tan sovint pitjors que les paraules— que feia referits a ella. A mida que avançà la nit s'adonà de les profundes diferències entre una i l'altra, fins al punt d'inflexió en el qual Alex proposà de deixar Hanna pel seu compte, "que ella ja s’arregla tornant sola cap a casa", cosa que significava fer 15 milles en cotxe, borratxa com un all. Miller havia estat més pròxim a Alex durant una part de la nit, per la inèrcia inicial, però cada cop se'n sentia més lluny, i simultàniament se sentia més a prop de Hanna. Prendre la decisió de quedar-se amb ella en aquell moment en què pretenien deixar-la penjada significà partir d'una cruïlla curiosa que el conduí a viure, durant aquell estiu, una història excepcional en molts sentits.

L'endemà Hanna patí la ira d'Alex, i per això durant els dies següents, feliçment abocats a conèixer-se, Miller li explicà sense remordiments tot de coses que Alex havia dit de Hanna aquella nit. Alex era una d’aquelles persones que amb sofisticada subtilesa trepitgen les flors que tenen al voltant a fi de semblar elles més belles, però no s'adonen que amb això impedeixen les circumstàncies perquè apareguin trèvols de quatre fulles.

"Aquells que només creuen en l’atzar pensen que crear circumstàncies és absurd. A aquells que es dediquen a crear circumstàncies, l’atzar no els preocupa gens".