Qui no em donava Amor, no res em donava.
Em trobo deturat ...
Guaito el meu voltant i veig inacabat
El meu món millor.
Tant de temps perdut ...
Amb quin enyor el recordo i beneeixo:
Camp de flors
I d'esbarzers ...
Doll de vida fui. Medito. Ordeno.
Penso en el futur a venir.
I recorro enlluernat el pensament
Que es descobreix.
Qui no em donava Amor, no res em donava.
Desterrat,
Desterrat prossegueixo.
I em somnio sense Pàtria i sense Amics,
A posta.
Ruy Cinatti
London, 1915 - Lisbon, 1986
Traducció lliure de XM.