Et viu i acaroní per darrer cop el dia abans d'acollir tres concisos mots coercint deturar, com per tot temps, el diàleg i la paraula. Deferència. Ja només maldava dos muts enllaços per t'hi lloar unes insòlites festes de nostra fe. Respecte. Pel mig, cap flor groga que solemnitzés, aquesta vegada, set anyades que tot ho atenguessin. Mirament. Amiga i amada. Epifania i més silenci.