Quan es lleva després d’una nit de sedoses suors, un somriure senzill li encén sempre el rostre, que al seu pas, durant el primer pul·lular del matí, presta una mica de vida als objectes encara adormits del principal segona del carrer dels Petons.
Apunta el dia, i com d’habitud, no li cal recordar els seus onírics ulls verds o la planor del seu ventre, ni amagar la brevetat dels seus pits o la lleu redundància dels malucs. És, simplement, ella en essència. Cada moviment, cada gest, cada escàs passeig, de la cuina a la terrassa, del bany al menjador, amb la regadora a la mà o engegant un iPod per fer-ne sortir sons confidencials, és digne.
La seva pell, llisa i encegadora de tan fosca. La seva ànima, proclamant somnis de llibertat com els del seu atàvic continent, retrobats a l'única riba certament lluminosa de la Mediterrània. Els seus rínxols infinits, reposant considerats damunt les espatlles, tot gosant, alguns, refregar els fosquíssims mugrons, mentre s’ajup damunt la catifa.
Tendra i sense cap actitud que no pogués ser seva, s’eixarranca nua, creua les cames, acluca els ulls, inspira, omple cada cèl·lula de l'univers interior amb la seca brisa que la nova matinada ha dut, i es fon en mantres invariables.
Medita, contempla, i jo m’ho miro des d’una altra dimensió, hipnotitzat. Ella ho sap, i el seu semblant esdevé, encara, més bell.
'L'Amant Perdut', 2009
Oli sobre tela, 100x100cm
Sèrie 'Nous Viatges'.
Adquirit per Galeria Traç d'Art, Sabadell.
No comments:
Post a Comment