August 8, 2009

Walked paths

On his way to the cottage, as in previous occasions, he found lots of reasons to stop by and share some light conversation with the locals.

The heat of the southern counties, the warmth of the country accent. Algunes anècdotes més tard encarava el rústec camí de la finca. Aturà el vell Saab arran de l'eixida i caminant mig absort cap a l'entrada notà un paper a la butxaca. Era una nota en paper lila, rebregada:

'Confio que arribis bé. Només dir-te que m'ha agradat molt que ens veiéssim un cop més. En tenia moltes ganes, d'estar amb tu. M'agrades molt, ho saps, però no voldria amb la meva presència trencar cap got, ni que fos involuntàriament, com m'ha passat d'altres vegades. Espero que tinguis clar què fas i què vols. Confio en tu. Una abraçada i un petó per cada dia que no ens veurem. Gaudeix, que jo faré el mateix. Fins aviat (espero), M.'

Instintivament la va olorar. Li neguitejà comprovar com tornava a no recordar el nom d'aquell perfum tan enigmàtic. Se la tornà a posar a la butxaca i tancà la porta darrere seu. Sortí a la balconada que mirava als boscos de nord-oest, i la tènue silueta rosada dels Ports se l'endugué cap a pensaments molt llunyans, com caminant per vies ja transitades.

No comments:

Post a Comment