Versions

Somniava 'La Mariée' de Chagall damunt del teu capçal, grollerament pintada per mi, i he hagut de sortir a la terrassa a respirar aire incorrupte i transparent. M'he recuperat a temps de no perdre per sempre el desig de moció i de somni ensems, just abans que la llum de la matinada em suggerís ballar imaginàriament amb la teva bella ànima, tal com em vares ensenyar en aquella època en què fitaves la profunditat i autenticitat dels meus ulls. I m'he adormit una estona més damunt dels llençols inalterats; calm, recordo.

I tanmateix, el nou dia ha dut una malenconia que eludeix ara el meu fluït descriure. Una poc familiar confusió m'ha visitat ja abans d'entrar al temple, i em deixava tot seguit durant l'activitat il·lusionant de cercar postres dolces a la pastisseria i llur afable despatx al petit casal amat, per retornar durant la silenciosa tarda.

Solc prescindir d'explicitar certs estats de l'ànima en aquest espai, però aquest vespre declaro sense endevinalles ni estilismes tàcits que m'he sentit orfe, en un grau que no sospitava que hom pogués experimentar l'orfenesa. Mes a ningú, en hora desconhortada, no en faig responsable, car sembla tan remota l'era en què tot això tal vegada començava a apuntar, molt abans d'aquest present que tan insòlitament fa avui de mal descriure.

XM, tardor 2022.

La terra s'adormissa i el cel és apagat.

Ocells de la bardissa no desvetlleu l'Amat.

— Josep Carner.