Amb l’ofici de jardiner, John havia desenvolupat paral·lelament una curiosa habilitat mitjançant la qual era capaç de convertir les seves flors predilectes en qualsevol altra flor, depenent quina fos la petició del seu client en cada moment. Tot i que el que ell apreciava de debò eren les roses, Van der Berg mai no gosava dir que aquella era l’espècie que ell millor podia oferir, i s’havia vist abocat, dia rere dia, a utilitzar aquella estranya i màgica capacitat de convertir roses en tulipes, gessamins, lliris o gira-sols.
Cal dir que aquell poder de transformació demanava la implicació de molta energia vital, i que el pas dels anys, sumat al pes de la inseguretat per centrar-se en allò que ell podia donar al món, havien anat fent forat en la seva salut i en la seva força per dirigir l’empresa. El que un dia havia estat una petita indústria exportadora de bellíssimes roses arreu d’Europa, era avui un petit comerç annex a un reduït hivernacle que ell mateix gestionava sense cap companyia.
Un matí, quan John encara tenia forces per obrir la porta del seu negoci, aparegué un home que deia venir de Barcelona. En un to plàcid i tranquil, li explicà que era a Amsterdam visitant un amic, i que aprofitava la proximitat per anar a conèixer aquell jardiner, encuriosit pel fet que les roses que des de molt jove havia comprat cada any en una floristeria de la seva ciutat, durant la celebració més tradicional del seu país, i que duien la marca personal de Van der Berg, ja no tenien la incomparable força que havien tingut sempre. John no comprenia del tot aquella explicació ni aquella visita, però un cop més es disposava a obrir el seu cor a un nou client, qualsevol que fóra la seva petició, i servir-li les flors que demanés. Però va resultar que aquell visitant no volia res d'estrany, res de sofisticat ni rebuscat, res que no fos tornar a veure i olorar un ram d'aquelles senzilles i intenses roses de la seva joventut. El jardiner, reservat, s’endinsà en l’hivernacle i amb rostre serè, sense signe d’esforç, reaparegué passada una estona amb un grapat de les boniques flors vermelles.
El client pagà la comanda en silenci i, agraït, sortí de l’establiment. Van der Berg l’acompanyà.
Un cop fora, el visitant s’aturà, mirà de nou el jardiner i li demanà si tenia un moment per escoltar un relat molt breu que havia après d'un savi de muntanyes llunyanes. S’assegueren al jardí en un lluminós dia de primavera sobre les vastes planures holandeses. Fou una narració dura sobre el respecte per un mateix, sobre la confiança en aquelles capacitats úniques que a cadascú li són donades i sobre el preu de no seguir el propi camí. Quan acabà, el viatger olorà el ram de roses que s'enduia, mirà fixament Van der Berg, li donà la mà i marxà.
No comments:
Post a Comment