Dixième Seize D

Desigs Il·lusions Xerrades Instants

Esguards Mars Entrellaçats.

Sopluigs Espais Imatges Zèfirs Eternitats.

Destí.

10ème 16 D

Automne 2025.

Cinquante-six

Demà arriba aquesta anyada. I esguardaré, rescrivint, allò que Ell, de'n fa una i mitja, em duu, senzill i a la vora, cada jorn. Et je lui rendrai grâce.

Terra remullada pel remot i eminent flum

On de bisbes a pairalia bleixen els annals

Recollia son tenaç aspecte insospitat.

Tradició i canvi per aplegar maldava

Obres d'aigua i llosa em ressorgien.

Silenci de vida i venidora recordança

Al cor de mi

        qui temperat cura.

(Noti's l'acròstic.)

XM, automne 2025.

Words from the Wilderness (7)

Et viu i acaroní per darrer cop el dia abans d'acollir tres concisos mots coercint deturar, com per tot temps, el diàleg i la paraula. Deferència. Ja només maldava dos muts enllaços per t'hi lloar unes insòlites festes de nostra fe. Respecte. Pel mig, cap flor groga que solemnitzés, aquesta vegada, set anyades que tot ho atenguessin. Mirament. Amiga i amada. Epifania i més silenci.

Words from the Wilderness (6)

Aquells dies, els trens i els busos eren sales de meditacions i lectures secretes; d'observació d'horitzons saquejats, vandalitzats. Res no tenia gust de nabius ni olor d'espígol despullat. La lentitud de la tristesa és un ascensor tronat que commutes per graons; un quadre a l'oli que insinues avui i vols fútilment acabar demà al matí. Tot tenia un adust tacte de guix i l'ombriu ressò de pisos buits. Ignorava si la prima boira en mos ulls era una manyosa eina de ma consciència per estimar-la com aquell vespre indissoluble sota el paraigua, o un ingenu miratge del somni caritatiu de l'oblit.

Words from the Wilderness (5)

Aquesta regalada visió sobre tot això en curs. Llegit. Gràcies de nou, JFiM, i una pregària més per a tu.

—"La resposta rau en la nostra volonterosa acceptació de les circumstàncies no desitjades i desafortunades encara que ens aferrem a una esperança radiant; la nostra acceptació del desencís finit encara que ens aferrem a una esperança infinita."

—"És honradament que us heu d'acarar amb els vostres somnis esmicolats."

—"Col·loqueu el vostre fracàs a primera línia del vostre esperit i mireu-lo cara a cara."

—"Aquesta no és l'acceptació llòbrega i amargada del fatalista."

Words from the Wilderness (4)

Pep, Josep, des d'una sòlida admiració i una massa breu amistat ací a la Terra, volia deixar-te, per a aquest lluminós camí que ara prossegueixes, una primerenca i discreta composició japonesa:

Per ser-ne la gènesi
Per ta sedosa partida
Lloança autumnal.

13 d'octubre de 2023.

Words from the Wilderness (3)

Tal vegada de res no és efemèride, mes, avui fa tres anys, vinc de reservar l’apartament nou, bocí de vila antiga. Vindré a compartir amb tu, a retrobar inèdites i encalmades mirades vers l'infinit. Vindré a donar-te benèvolament mes incansables mans. Pren-les, estimada —pensaré—, són teves; tot és teu, enllà ara ja de cruïlles esverades en ciutats de cors endurits.

Tu ets el núvol, l’horitzó, la ploma, el llapis, els pinzells, les espàtules, els pigments, la tinta, les ungles, els dits, les pàgines en blanc, la fusta virginal d'una successió d'expressions on s'emmiralla i refulgeix, doncs, el recompromès propòsit de ma vida.

Cap silenci no preval sobre una tendra mar

        de llums tramuntanals.

Nostrat oceà

de mots i de paraula. 

Versos escrits pocs dies després, en retornar d'un fugaç i senzill viatge plegats. Nosaltres. El blau. El rínxol d'uns savis cabells voleiant damunt del Montgrí. L'eternitat d'un adorat somriure a l'altre extrem d'una digna taula que algú ens ha parat per sopar. El perfum d'un somni càlid i lleial que abandona la mandra sobre uns llençols encara electrificats.

Ja cessava d'assajar aquestes modestes notes en present, lletres i llibretes d'un diumenge tardoral, quan davallant del cim s'ha girat un aire franc i nu, a través del qual potser un minut més tard mos llavis han besat i acaronat secretament tes parpelles de papallona, adés cluques, ara descloses. Sempre amades.

XM, Sant Llorenç del Munt, 24 de setembre de 2023.

Words from the Wilderness (2)

Sense un branc on posar-se

Enmig d'un camp

Canta un ocell.

Matsuo Kinsaku Bashō

Ueno, 1644 - Osaka, 1694.

Translated with love.

Verses for you.

Words from the Wilderness (1)

L'aparició d'aqueixos rostres en la multitud:

Pètals sobre una branca

Negra i humida.

Ezra Pound

In a Station of the Metro

New York, 1913.

Translated with love.

Verses for you.

Al Cap de Port

Al Cap de Port

Volia estar segur d'arribar a tu;

bo i encaminada ma nau quedà atrapada

en certs amarradors. Sempre fermant

i tot seguit decidint marxar. En tempestes i

al capvespre, espirals metàl·liques de la marea

mos braços insondables prenent, incapaç sóc

d'entendre les formes de ma vanitat

o bé vaig ferm a sotavent, timó polonès

en mà, sol que s'enfonsa. A

tu ofereixo mon casc i la corda rosegada

de ma voluntat. Els terribles canals on

el vent m'empeny contra els bruns llavis

del canyar no queden del tot enrere. I tot i així

confio en el seny de mon vaixell; i

si s'abisma, pot ben ser en resposta

al raonament de les eternes veus,

les onades que m'impedeixen d'arribar a tu.

Frank O'Hara

To the Harbormaster

Meditations in an Emergency. Grove Press, 1957, New York.

Translated with love by XM for MFC / SHK.

Brickyard Therapy

Aquest és un llibre autoterapèutic que m'ha calgut anar bastint durant els mesos que he passat en aquesta meva vila post-tèxtil després d'un manat d'anys a la capital del país, prou propera i alhora llunyana.

Tal com féu la traça ancestral de la pedra seca durant l'elaboració del meu anterior llibre (en un diferent escenari), aquest altre fenomen arquitectònic humà de les construccions en maó vermell industrial s'apoderà insòlitament de la meva atenció des dels primers dies de voltar de nou per aquí. La fastuositat i efervescència creativa barcelonina, així, de cop, substituïda per aquesta sabadellenca sobrietat, modèstia i autenticitat, que, val a dir, mai, abans de marxar, no havia sabut apreciar tan reverentment en manta espais, construccions i racons del burg nadiu.

Hi havia retornat empès per bells assumptes del cor, i amb aquest òrgan metafòricament clivellat (per raons que no pertoca glossar en una senzilla salutació), m'aixoplugava altra vegada sota l'estètica i la geometria, en aquest cas originàries d'antigues bòbiles.

El títol de l'obra, les fotografies, passatges d'algun relat i poc més d'un poema, homenatgen fragmentàriament aquesta singularitat local; allò que segueix donant caràcter (infravalorat, al meu discret parer) a aquesta ciutat.

Fora d'aquest fil estètic conductor, el text és un diàleg lliure en forma de relat poètic, poesia relatada o pintura escrita (he deixat de saber-ho); un possible debat interior per a cada lector, més o menys desxifrable, a través d'identitats movedisses i d'algunes vaguetats o paradoxes de les nostres vides.

Sabadell, desembre de 2022.

(de la salutació inicial a pàgina 9)

Bòbiles (brickyards) i teràpia. Un binomi desconcertant, innegablement. No en són també algunes passes que fem a la vida?

En aquest enllaç s’hi veu una mostra del llibre: coberta, dos relats breus i sis poemes.

Si en voleu un exemplar numerat, es pot comprar a la Llar del Llibre de Sabadell, a la Viladrich de Tortosa (ambdues online o mostrador), i a les llibreries Castell i Serra d'Ulldecona. Si no us va bé cap d'aquestes opcions, feu-m'ho saber i trobarem la manera de fer-vos-el arribar.

Aquesta segona obra, a diferència de l'anterior, Pedra Seca (2021), inclou relats breus, per als que no us conformeu només amb poesia. Confio que també us agradi.

Brickyard Therapy

Vint poemes i set relats breus

Xavier Molina

FXMiP Editor, Barcelona, 2022.*

ISBN 978-84-09-47068-6

*Xavier Molina i Associats, SL

Línia de Rumb

Línia de Rumb (Linha de Rumo)

Qui no em donava Amor, no res em donava.

Em trobo deturat ...

Guaito el meu voltant i veig inacabat

El meu món millor.

Tant de temps perdut ...

Amb quin enyor el recordo i beneeixo:

Camp de flors

I d'esbarzers ...

Doll de vida fui. Medito. Ordeno.

Penso en el futur a venir.

I recorro enlluernat el pensament

Que es descobreix.

Qui no em donava Amor, res no em donava.

Desterrat,

Desterrat prossegueixo.

I em somnio sense Pàtria i sense Amics,

A posta.

Ruy Cinatti

London, 1915 - Lisbon, 1986

Traducció lliure, XM.

XV-XI-XXII

XV-XI-XXII

Esguardava soliua l’horitzó
I viu refulgida la nena que somií
A l’encop que besava mos fills
Mentre elevar-se els atorgava.

Fui mainada
Fui matriu
Benignitat
Origen.

I senzilla enaltiré
Immutablement avui
Qui guardarà
Constant i tothora
Mos dos majors minyons.


XM to MFC.

Versions

Somniava 'La Mariée' de Chagall damunt del teu capçal, grollerament pintada per mi, i he hagut de sortir a la terrassa a respirar aire incorrupte i transparent. M'he recuperat a temps de no perdre per sempre el desig de moció i de somni ensems, just abans que la llum de la matinada em suggerís ballar imaginàriament amb la teva bella ànima, tal com em vares ensenyar en aquella època en què fitaves la profunditat i autenticitat dels meus ulls. I m'he adormit una estona més damunt dels llençols inalterats; calm, recordo.

I tanmateix, el nou dia ha dut una malenconia que eludeix ara el meu fluït descriure. Una poc familiar confusió m'ha visitat ja abans d'entrar al temple, i em deixava tot seguit durant l'activitat il·lusionant de cercar postres dolces a la pastisseria i llur afable despatx al petit casal amat, per retornar durant la silenciosa tarda.

Solc prescindir d'explicitar certs estats de l'ànima en aquest espai, però aquest vespre declaro sense endevinalles ni estilismes tàcits que m'he sentit orfe, en un grau que no sospitava que hom pogués experimentar l'orfenesa. Mes a ningú, en hora desconhortada, no en faig responsable, car sembla tan remota l'era en què tot això tal vegada començava a apuntar, molt abans d'aquest present que tan insòlitament fa avui de mal descriure.

XM, tardor 2022.

La terra s'adormissa i el cel és apagat.

Ocells de la bardissa no desvetlleu l'Amat.

— Josep Carner.

Humble revelations

Rellegir els mots gentils, alhora espontanis i sensats, d'aquella bella ànima retrobada era com un fascinant i seductor renàixer, un indefinit contrast respecte d'un antic recorregut d'absurda insistència a cercar goig i benaurança on només podia haver-hi la més fonamental inòpia afectiva i la més dissortada indigència d'un senzill esguard noble i amorós, pensà.

II f XVII

II f XVII

Home i dona tan promptes emergien
Tendra minyonia en veïna mirada enrere
Tan sols.

I així
Commemoracions
Celebracions
Natalicis.

Pocs discorren sobre ella
Ni exalcen l'antiga
Sensata matriu.

Sos ulls un instant s'han posat damunt teu
I ta breu carícia concebies eterna
Innocent.


XM 15.XI.2021 to MFC.

(through flower bouquet four days later)

Pedra Seca

Pedra Seca són vint-i-quatre poemes amb un fons inspiracional bastant concret, que potser és també un eco esmorteït del dol de les dues darreres sèries de pintures.

'Els dols canvien de forma, però no s'extingeixen mai', llegia d'algú fa uns anys. D'alguna manera, crec que aquelles pintures cromàticament austeres, tacades de textos breus, han mudat cap a escriptura seca, òrfena de pinzells, tot mantenint un minimalisme mig geomètric i una mena de melangia vital.

La pena del dol incita, freqüentment, una reacció autoprotectora, com de voler deixar de sentir, fantasejant que això fóra possible. Com que no ho és, la pedra seca va venir a inspirar en mi, a banda d'una reverència estètica inevitable, un símbol de la resistència i resiliència de l'esperit, del caràcter i de l'intel·lecte. Aquests tres components de l'ànima, alhora sòlids i exposats al trencadís per la fluidesa del nostre costat efímer, transitori, adaptatiu. Trencar-se i refer-se, persistentment.

En aquest enllaç hi ha una salutació-pròleg on afegeixo alguna anècdota més sobre el nom de la cosa, i també un tast de cinc poemes.

A banda dels textos, l'obra inclou fotografies pròpies, totes del rodal d'Ulldecona (Montsià), i a les guardes hi trobareu una il·lustració singular, autoria d'un amic a l'edat de 2 anys.

D'aspecte, penso que ha quedat una peça maca, de la mà de la Teresa Corretjé, amb el seu bell treball de disseny, i de l'impressor Lluís Serra, amb la selecció de papers i acabats que va proposar.

Si en voleu un exemplar numerat, es pot comprar a la Llar del Llibre de Sabadell, a la Viladrich de Tortosa (ambdues online o mostrador), i a les llibreries Castell i Serra d'Ulldecona. Si no us va bé cap d'aquestes opcions, feu-m'ho saber i trobarem la manera de fer-vos-el arribar.

Pedra Seca

Vint-i-quatre poemes

Xavier Molina

FXMiP Editor, Barcelona, 2021.*

ISBN 978-84-09-34988-3

*Xavier Molina i Associats, SL

Glimpses

Ahir em vestia després d'haver-te fet meu i sé que mentre em miraves, nu damunt dels llençols, sòlid i calm, esguardaves a través del túnel del temps, perquè sé que tu saps fer això. Sé que veies la jove decidida i delicada que un dia somreia al teu costat, la que passejaves amb aquell primer ciclomotor japonès, tan teenager com eres, tan malvolgut i alhora admirat per tots, tan mirat amb mi. Sé que al punt final d'aquella breu visió transtemporal els meus gemecs secrets eren tendres i pregons com els d'avui, i que la nostra novella força tenia menys recursos però els mateixos aploms i principis.

No tinc por que hi vegis a través meu. Sóc el resultat d'un milió de vides, de joventuts, de reclusions, d'oblits, d'omissions, de parts, de partides, de coneixences, de victòries, de fites, de menyspreus, de desenganys i de cors destruïts per la tossudesa de la ignorància.

Tornava cap a casa, mitjanit tocada, i els horitzons d'asfalt entre la capital del país i la de la nostra antiga comarca eren líquids, com quan per un instant fugaç copsem la pròpia eternitat i una vulnerabilitat sobrevinguda ens revela que l'infinit se'ns escorre entre els dits si gosem negligir la individualitat, inviolable com hauria de ser, de cadascuna d'aquells milions de vides que ens configuren en l'ara absolut i irrepetible.

I m'he sabut, a posta, única, intacta.

Barcelona, primavera de 2019.

Noctibus

Agost de 2018, veig que hi diu al post anterior. Redactat després d'una escapada estiuenca a l'Empordanet, com diria el meu preceptor de Palafrugell, per retrobar la Retrobada. Ara mateix teclejo poc en públic. De vegades, en solitud, desgasto algun llapis sobre alguna llibreta d'aquelles que ens col·loca intencionalment en l'òrbita de Chatwin, Hemingway, Picasso o Van Gogh, segons assegura el seu impecable relat de marca. El màrqueting no tracta pas de productes, sinó de percepcions, explico de vegades als clients i a alguna ànima voluntariosa que decideix parar atenció a aquestes futileses. Algú trobarà un dia aquests arcaics artefactes meus acumulats en capses endreçades, i no sé gens què en pensarà.

Barcelona, primavera de 2019, while sweet Vera Lynn suggests that we might meet again, sometime, who knows where.

Breu record

Veure ploure des de la butaca de lectura. El dia que neix enfosquit. Un innocent llum encès a la sala gran. Tantes paraules escrites, tants mots per escoltar. Silenci i aigua. Un perfum mescla de cafè i d'una pell tan desconeguda encara, tan propera i humida quan vols, com si anhelessis deixar en ma memòria una capa perpètua de nostra selvàtica fruïció i delectança. Una suau carícia mentre em mires, la persona desgovernada que s'asseu davant teu, sense res aparent entre ambdós. Tot, en un instant, i posteriorment en un infinit —vull dir breu— record. I guardat per l'Esperit, incidentalment, contemplaré de nou el carrer, quan l'aire ho haurà eixugat tot, llevat de ma gosadia i tendresa, és clar.